Camí d'Ítaca

Memòries de l'estiu 2007

2007-09-11T21:08:00.000Z

Amb el títol de matemàtic a la butxaca, aquest estiu he estat lluny dels llibres i m'he dedicat a fer turisme.

Primer vaig anar a arbitrar el Memorial Loubatierre a Montpellier, on vaig tenir un intensiu d'organització francesa. Cal dir és que la ciutat de Montpellier és una ciutat molt jove: aproximadament el 15 % de la ciutat son universitaris, allotjats molts en alguna de les multiples residencies universitaries que hi ha a la ciutat. La mala noticia és que la farra s'acaba a la una de la matinada...

Respecte al torneig, algunes diferencies notables respecte els escacs catalans i espanyols.
En primer lloc, atès que el torneig començava a les 5 del matí, els jugadors (titulats i aficionats) havien de passar entre les 11 i les 12 per la sala de joc a acreditar-se i pagar la inscripció.

Després, més sorpreses. Els jugadors francesos van demostrar ser extremadament combatius. El normal és que les partides duressin més de tres hores. La majoria de rondes, el primer resultat no arribava a la taula d'àrbitres fins despres de dues hores de joc. Altra sorpresa: atès la costum dels francesos de dinar a la una i de sopar a les set, els jugadors francesos tenen l'habit de sopar davant del taulell i alli no està mal vist. Altra cosa sorprenent és que els arbitres tenen la obligació de reportar a la Federació els jugadors que abandonen el torneig sense avisar. Primer son amonestats i en cas de reincidir son suspesos durant un periode de temps (4 mesos em sembla) de la seva llicencia federativa.

El torneig va transcorre sense més novetat i fins a la darrera ronda semblava que el GM marroquí Hicham Hamdouchi havia d'endur-se la victoria. Pero a la darrera ronda, li va tocar un Manuel Apicella que tenia un desempat horrible i havia de sortir a per totes. En un final de torres d'infart, el GM francès el va derrotar i en Sebastian Mazé va ser el guanyador final.
L'equip arbitral format per l'Arbitre Internacional Stephen Boyd i per un servidor no va tenir problemes destacables i finalment vaig aconseguir la norma de Arbitre Internacional.

Vaig poder tornar a Barcelona aquella mateixa nit atès que el matrimoni Hamdouchi havia de prendre un vol cap a Tanger la matinada seguent.

Els dies següents, els vaig dedicar a fer els tràmits del títol de llicenciat i dels papers necesaris per apuntar-me a la bossa d'interins de la Generalitat de Catalunya i dels certificats que em va demanar la UPC.

A començament d'agost, viatge a Figueres per arbitrar el VIII Open Internacional Miquel Mas de Figueres. La gran novetat enguany del torneig era el sistema suiss accelerat. La veritat es que el sistema no va funcionar i quan vam juntar els dos grups a la tercera ronda, es va produir un emparellament típic de primera ronda. Sense dubte, l'any que ve el sistema d'emparellaments es canviarà. Personalment, considero que el desencert d'enguany com una lliço valuosa per l'Obert de Figueres. Sense dubte, es un torneig en expansió que ha de trobar la seva fórmula. Es un obert amb unes condicions de joc magnifiques, en un lloc tan emblemàtic com el Castell de Sant Ferran, parets gruixudes i gens de calor per ser mes d'agost. El guanyador va ser el GM Iljushin amb uns 8 de 9 i una partida espectacular en la novena ronda devant en Yuri Solodovnichenko. Chapeau per l'ucrainés, jugador de quasi 2600 fide que es va jugar un volga a sang i fetge per aconseguir la victoria final a Figueres. Com l'any passat, l'ucrainès no va poder i després d'un petit error i un encertadissim rus que va fer sempre les primeres opcions del Fritz, va haver de claudicar.

Quasi consecutivament, vaig anar a arbitrar a Alella, un torneig modest.

Per acabar, uns pocs dies de relax a Sants visitant coneguts: l'espectacular joc d'en Daniel Alsina que li va valer la seva segona norma de IM (i només li va faltar un GM per la norma de GM, atès que tenia la performance requerida), en Jordi Balagué...

I finalment, a priemrs de setembre vaig anar a Albacete. Viatge en tren de sis hores, moltes rondes seguides, visita curta per la ciutat i una altra normeta de AI. Després de les normes de Calvia 2004, La Roda 2007, Montpellier 2007, la norma albacetenya em converteix virtualment en nou arbitre internacional de la FIDE. Serà després del Campionat d'Espanya Absolut, on podria obtenir una altra norma, que faré la sol·licitud.

Finalment, aquest estiu s'ha acabat i tornen les obligacions: demà (avui) tindré la reunio amb el tutor del Màster de Matemàtica Aplicada i d'aqui una setmana i mitja començaré les classes.
Temps suficient per arbitar l'Actiu de Sant Adrià el dissabte 15 i el torneig per equips a Vilobí d'Onyar el dissabte 22...

Una abraçada i fins aviat!
Roger

Llicenciat

2007-07-05T14:14:00.000Z

Tal dia com avui fa 13 anys, els diaris publicaven que "Andrew Wiles anuncia que ha demostrat l'últim teòrema de Fermat". Un nen de 12 anys, pregunta a la seva mare qué diu el teorema. La mare li explica que un jutge francès anomenat Pierre de Fermat al voltant de l'any 1650 va escriure que l'equació

z^n = x^n + y^n

no té solució si x,y,z son nombres enteres excepte que x=0 ó z=0 si n>=3. El més curiós és que ho va escriure al marge d'un paper dient que la demostració era evident pero que no tenia lloc al marge del paper per escriure-la pero han trigat 350 a trobar-ne una. Ho entens?

El nen menteix a la seva mare i diu que sí. Realment no ha entès gran cosa pero acaba de sentir la màgia de les matemàtiques. A partir d'aquest moment, sempre que algún adult li pregunta que vol ser de gran dirà: "m'agradaria ser matemàtic" amb timidesa.

Finalment, us puc anunciar que he aconseguit la llicenciatura i que al setembre començo el master (doctorat) de Matemàtica Aplicada a la UPC.

Vancances de juliol

2007-07-03T14:08:00.000Z

Després de l'exàmen d'Equacions Diferencials toquen unes vacances ben
merescudes, o no? :)

El divendres vaig passar-me per l'Obert de Montcada. Alli vaig trobar-me la Patty que quasi guanya contra Van Riesmijk, en Salvans que com sempre està fent un arbitratge excel.lent, en Reyes Cantero i molts altres amics.

Després de fer el vago més absolut el cap de setmana i de anar a pendre uns pocs cubates amb l'Ivan, ahir vaig anar a la UPC per esbrinar com funciona el programa de doctorat. Degut al nou plà de Bolonya d'estudis europeus, el primer any s'han de seguir unes assignatures de master de "Matemàtica Aplicada" i després es comença la preparació de les tesines que porten a la tesi.

Us deixo una foto, indicant-vos que la mateixa es real, està presa en un tren en marxa i assegut a la cabina del maquinista :) :) qui dóna més?

Grans incognites per després de l'estiu.

2007-06-16T22:21:00.000Z

28 de juny: Queden 11 dies. Aquest es el temps que queda per abans de l'exàmen d'Equacions Diferencials. Aprovar significaria aconseguir el títol de Llicenciat en Matemàtiques de la UB. Com a mínim em vaig remullar en la foto de familia, com cada an y dins de la font situada al centre de la plaça universitat.

Qué passarà després? Dons el panorama es ben obert.

Després d'obtenir una suadissima matricula d'honor en Teoria de Grafs, al juliol toca reunió amb la UPC per tal d'informar-me per un posible doctorat. Juliol, agost i setembre estaran aquest any farcits de torneigos: Montpellier (6-16 juliol), Figueres(7-15 d'agost). Aniré a coneixer les espanyes a principis de setembre, primer a Albacete(2-7 setembre) i més tard a Saragosa (8-16 setembre. El 22 de setembre, un actiu a Vilobí d'Onyar.

Finalment, al novembre anirem cap a Ayamonte, situat a Huelva, a la frontera entre Espanya i Portugal per fer el Campionat d'Espanya Absolut. Serà l'excusa perfecte per visitar Cadis durant 3 dies i retrobar-me amb la Cristina, companya de patiments a la UB.

Més enllà d'aquests torneigos, grans incognites sobre el meu futur a partir de setembre.

El síndrome de la bicicleta

2007-02-19T09:55:00.000Z

Tal i com va dir-me un amic fa força temps, els estudiants d'últim curs universitari semblem afectats d'un extrany fenòmen: el síndrome de la bicicleta. Els seus símptomes són pensar que si pares de pedalejar, et caus de la bicicleta. Dons bé, afectat per aquest extrany síndrome he decidit començar l'any que ve el segon cicle de la Llicenciatura d'Estadística a la UPC. Si algú coneix els mecanismes per traslladar expedients, us prego que m'ho faci saber!

D'altra banda, ahir vaig jugar la que va ser probablement la meva última partida d'escacs com a jugador federat. El resultat no podia ser més positiu: vaig aconseguir vencer amb les peces negres a en Carlos Santos del Mataró (2110 cat, 2052 fide). El resultat final va ser d'infart: Mataró A 4.5 - Sant Adrià B 5.5, amb set taules totes lluitadissimes. Menys mal que vaig guanyar el dia que tocava...

Bé, us deixo, que cal seguir pedalejant!

Una abraçada,
Roger

I febrer ja treu el cap

2007-02-05T15:20:00.000Z

Hola!

Després d'un més de gener diabòlic, arriba un altre mes de febrer...

Bé, dir-vos que estic molt content, aquest gener els resultats acadèmics han acompanyat i al juny tindré el primer match-ball per treure'm la carrera. Despres de tants anys i tantes coses per oblidar és un moment dolç.

A nivell escaquístic, les dues primeres rondes del Campionat de Catalunya per Equips parlen prou clar. La primera partida vaig perdre de forma clara devant en Joan Alonso de Figueres (jo fent amics per quan torni a arbitrar per l'Empordà! xDD ) i ahir vaig tornar a palmar despres de deixar-me una peça enlloc de matar al negre sortint de l'obertura en una Nardorj, jo amb blanques. I a sobre jugant a les 9.30 del matí. Vaja, com diu la Patty "Benaventurados los astures que juegan el sábado por la tarde." Espero no acabar el per Equips com a jugador amb menys punts de l'equip....

I bé, ara mateix em trobo fent les pràctiques del CAP de Matemàtiques a l'IES Dr.Puigvert. El meu tutor de pràctiques es un bon conegut de l'aficció catalana: Antonio Torrecillas, que a més d'un bon jugador i d'una bellissima persona és també un gran professor. L'Antonio m'ha assignat la part de trigonometria del seu 4ESO. :)

Una abraçada,
Roger

BON NADAL!

2006-12-23T22:14:00.000Z

Benvolguts amics,

Em complau dedicar-vos aquesta petita entrada a tots vosaltres. Sóc conscient que us dec molt i mai seré capaç de tornar-vos la milessima part de tot el que m'enriqueix la vostre amistat i la vostre companyia. És a vosaltres, amics meus, a qui dedico aquest bell poema i espero que a vosaltres també us agradi.

És per la Ment que se m'obre Natura
A l'ull golós; per ella em sé immortal
Puix que l'ordén i, ençà i enllà del mal,
El temps és u i pel meu ordre dura.

D'on home só. I alluny tota pastura
Al meu llanguir. En ella, l'Irreal
No és el fosc, ni el son, ni l'Ideal,
Ni el foll cobeig d'una aurança futura,

Ans el present; i amb ell, l'hora i el lloc,
I el cremar dolç en el meu propi foc
Fet de voler sense queixa ni usura.

Del bell concret faig el meu càlid joc
A cada instant, i en els segles em moc
Lent, com el roc davant la mar obscura.

Josep Vicent Foix

No comment

2006-11-30T22:59:00.000Z

Hola!

Per respecte a la tasca que realitza el Comitè de Competició no faré declaracions del cas Ferrandiz. A vegades l'encertaràn i altres malhauradament no, pero errar és d'humans i qui sóc jo per a jutjar-los?

Finalment comentar-vos que en poques hores marxo a Sant Sebastià a fer la retransmissió del Quatre Nacions. Esperem que la nostra Selecció, la Catalana, pugui fer un paper i endur-se la victòria.

Una abraçada,
Roger

La vida segueix el seu curs

2006-10-26T13:05:00.000Z

Hola!

Aquest darrer més he estat força ocupat i no he tingut temps d'actualitzar aquest petit espai personal.

Primer vaig arbitrar l'actiu de Sant Adrià de Besos, despres el III Campionat Femeni per Equips de Catalunya. Pel que portem de mes d'octubre, he arbitrat l'actiu de Santpedor i dissabte passat a la Barceloneta, donant un copet de mà a l'Ivan Aguilar que estava sol. L'àrbitre adjunt del torneig, en David Ayza s'havia de fer carrec de la retransmissió del Magistral del Casino, que enguany porta el nom de Ciutat de Barcelona. També faig d'àrbitre del Campionat d'Asturies per Equips on hi ha hagut merder. M'agradaria extendre'm al respecte, pero com compendreu no puc fer-ho.

La carrera va tirant, estic realment entretingut durant tot el dia. La veritat es que es molt dur i aquests dies estic una mica apagat de tot.

I m'en oblidava, vull felicitar l'Ana Matnadze i la Patricia Llaneza, que respectivament han aconseguit el títol de Mestre Internacional i el Campionat d'Espanya Femeni! Petonet a totes dues!!

APROVAT!

2006-09-13T19:31:00.000Z

Dons aixo, finalment i despres de pencar l'estiu he aconseguit aprovar Algebra II.

Nomes tres assignatures troncals em separen del títol: Analisi Funcional, Càcul Numèric i Equacions Diferencials. S'acaba un bon curs i comença un altre, que agafem amb moltes ilusions de ficar-nos per fi a la piscina particular dels matemàtics...

El proper compromís serà aquest dissabte l'Actiu de Sant Adria de Besos. Dilluns la matricula i dimarts tornem a començar les clases. Matricularé Analisi Funcional, Aritmètica i Calcul Numèric o Processos Estocàstics.

Avui dormiré plà...

Una alegria i una decepció

2006-09-08T11:37:00.000Z

El títol d'aquesta entrada descriu com m'han anat els examens. El dimecres per la tarda va anar força bé. A falta de confirmació oficial, la nota oficiosa sembla un aprovat.

L'exàmen de Càlcul Numèric.... dons una repasada. Al final no l'he entregat, conscient que estava sobre el 3,5. De totes maneres, cal aixecar el cap i fer una lectura en positiu de l'exàmen. He aconseguit més de 2 punts més que al juny i ara tenim més clar quins aspectes cal seguir treballant.

Examens de setembre

2006-09-05T17:28:00.000Z

Finalment, la setmana més temuda i odiada entre els estudiants universitaris ja ha arribat. Es tracta per suposat dels examens de setembre!

Aquests any he decidit presentar-me a dos examens, ALGEBRA II i Calcul Numèric.
També havia matriculat Analisi Funcional pero ho deixarem per l'any que vé...

El dia D, será dema dimecres (6 de setembre) a la tarda amb l'examen d'àlgebra. A l'examen de Càlcul tindrà lloc divendres (8 de setembre) pel matí crec que no tinc tantes opcions.

Passi el que passi, estic satisfet amb la feina feta aquest estiu.

Recta final d'agost

2006-08-21T12:41:00.000Z

Recta final d'agost on he estat força enfeinat.

Del 8 al 15 s'ha jugat el VII Obert Internacional d'Escacs de Figueres al Castell de Sant Ferran. Vaig tenir l'oportunitat de repetir com a àrbitre principal l'experiència del 2005.

El torneig va anar força bé i vaig retrobar-me amb molts amics, sobretot l'Emili Colls, en Jordi Balagué, l'Aina Delgado, l'Alf i la Patty.

El 15 per la tarda vaig baixar a Barcelona a arbitrar les eliminatòries de l'AjedrezND amb la Nerea Mauleón i l'Ivan Aguilar. I per rematar l'intensiu d'escacs, del 16 al 20 he retransmès el Campionat d'Espanya de Primera Divisió Zona Nord a les Cotxeres de Sants. Deu ni dó.

Ara tot torna a la normalitat, ja he tornat a la Universitat de Barcelona i suposadament ara mateix hauria d'estar inmers en un estudi profondissim de... espera que miro el títol... " Conjuntos de variedades algebraicas afines" :)
Els propers dies toca matematiques ja que el dia 6 de setembre per la tarda m'examino d'Àlgebra II i el dia 8 pel matí torn de Càlcul Numèric.

En escacs, el proper arbitratge que faré serà "FESTA MAJOR DE SANT ADRIÀ - VI OPEN INTERNACIONAL D’ESCACS ACTIUS" a que se jugarà el dia 16 de setembre. El dia 18 toca matricular-se a mig matí i el 19 tornarem a començar el curs.

Us espero a tots a l'actiu de Sant Adria.

Experiències extremenyes

2006-07-30T18:48:00.000Z

Devant la falera dels amics de fer-se un blog, he decidit estrenar el meu petit espai. Espero que us agradi.

Aprofito aquesta primera entrada per explicar-vos el meu viatge al Campionat d'Espanya d'Escacs de menors. He estat en el torneig com a encarregat de la retransmissió per Internet de la prova. Tot comença quan l'Ivan Aguilar em truca el 12 de juny per comentar-me la posibilitat d'anar al torneig sub-16 (17 a 25 de juliol). Finalment l'Ivan em comenta d'anar a fer tres torneigos, el sub-12-18, el sub-14 i sub-16. Les condicions són prou bones, no tinc res millor a fer, aixi que carretera i manta, cap a Extremadura que hi falta gent.

Aixi que el dia 7 de juliol a les 7 del mati comença el viatge a l'estació de Sants. Per devant un intermidable viatge de 9 hores fins a Baños de Montemayor, un poblet perdut al mapa. Sort de la parada de tres horetes per dinar que vam fer a Madrid l'expedició sub-12 i sub-18. Per la tarda i tots mig adormits, viatge d'autocar de tres hores i mitja. Arribada a dos quarts de vuit del vespre. Molt aviat vaig trobar en Javier Rodriguez, que va havia fet la retransmissió del campionat sub-10. Em va explicar el muntatge del cablejat de la retransmissió. Alli vaig coneixer la famosa "Paqui de la FEDA", fent les acreditacions. Gracies a ella molt aviat vaig poder ser a l'habiació de la pensió prenent una dutxa que semblava gloria.

Amb tot vaig dormir una horeta i vaig anar a sopar a quarts de dotze a l'Hotel Balneario. (http://personal.telefonica.terra.es/web/hotel-balneario/presenta.htm). Em vaig trobar en Jordi Balagué, en Jordi Talló i els seus fills: en Marc i l'Imar que venien a jugar el sub-12.

Aquella nit es va fer la primera inspecció al poble que va confirmar algunes de les previsions més pesimistes. El poble tenia amb prou feines dos bars de copes, un balneari al mig de poble. La seva principal font d'ingresos del poble és l'INSERSO, que s'allotgen als hotels del poble per anar al Balneari. Els joves del poble, apart dels pocs autoctons son estudiants de l'Universitat de Salamanca i alguns de Bejar(1 km). Aquests estudiants llogicament al juliol ja no hi són. Més endevant vaig aconseguir unes dades que expliquen què és Baños de Montemayor. Hi han empadronats 700 habitants, l'alcalde es l'electricista del poble. Per fer fotocòpies cal anar a l'Ajuntament i pel matí dels dies laborables. El director del torneig és l'amo d'un dels bars. Alguna pregunta més?

Els primers campionats va ser el més intens, per l'existència de les dues categories simultanees. La feina va sortir prou bé i les nits van ser entretingudes. Aqui us deixo dues fotografies del pare Balagué. L'Imar va acabar cinquè en aquesta categoría tan igualada. En Marc va venir a fer proves en el seu repertori i agafar experiència en un campionat d'aquesta mena. El seu resultat va ser fluix pero tots erem conscients que amb un any més i un joc consolidat, en Marc pot estar l'any que ve entre els deu primers de la categoria. En sub-18 en Dani per fi va guanyar el seu Campionat d'Espanya. I ho va fer amb unes condicions força adverses. Podeu trobar la carta de protesta que van enviar els membres de l'expedició sub-18 i la rèplica de la Junta Directiva de la Federació Catalana

Afortunadament tot va anar força millor en el sub-14. Al haver-hi nomes un torneig, tot anava molt més tranquil. Jo que duia més d'una setmana al poble anava de farra amb els extremenys i amb els nois del poble. Els catalans, encapçalats per la Beti Alfonso van limitar-se a jugar, i excepte l'Alvar que va guanyar i en Xavier Alfonso durant les primeres rondes, cap d'ells va tenir una actuació de mèrit.
Força semblant el campionat sub-16, pero almenys van venir dos àrbitres catalans: la Noemí Martinez i en Jordi Morcillo, que ens va explicar que havia fet escala a Caceres durant un dia per veure en Marc Costa, que ara viu allà amb una cacerenya.
Aquestes darreres nits ja feia aplec amb els nois del poble, despres de fer uns billars amb la Noemi i en Jordi.

La tornada va ser força plàcida, excepte l'enllaç entre l'autobus i el tren. Despres de correr per les rodalies de RENFE de Madrid durant vint minuts, vam aconseguir arribar a l'andana tres minuts abans de la sortida del tren.